Els llaços

Els llaços de control en instal·lacions automatitzades és la forma més comú de generar moviment per si mateix als sectors industrials.

Fent una classificació en funció de la seva complexitat:

Enclavaments

Llaços Discrets

Llaços Proporcionals

Llaços de Gestió

Llaços de Producció

Enclavaments: Són components amb capacitat de tancar el llaç en si mateixos, fan funció de memòria lògica, poden ser de tipus elèctric, electrònic, pneumàtic, i en rares ocasions oli-hidràulic. Exemples: Relé, TTL, Vàlvula, Cartritge insertable.

Llaços Discrets: Són formats per lògica cablejada i implica normalment a una colla de enclavament en col·laboració. Exemples: Relés Seqüencials, PLC, Cartes Electròniques.

Llaços Proporcionals: Poden ser formats per instruments de mesura: detectors analògics, transmissors d’instrumentació, interruptors d’enginyeria. Amb la col·laboració de processadors numèrics: Circuits Electrònics Analògics, Opamps, PLC analògics, PC analògics. O amb accionadors motors de moviment físic o de dinàmica de fluids. O qualsevol combinació d’ells

Llaços de Gestió: Són els que utilitzen la informació estadística recollida per a corregir el funcionament d’una instal·lació: Comptadors, Acumuladors, Apiladors, SCADA, Gestors d’alarmes, MES, Supervisió. Tot i que poden ésser formats per components discret normalment són ordinadors de recollida dels successos en els PLC.

Llaços de Producció: Pretenen regular el treball de les instal·lacions amb un objectiu superior a la fabricació en si: Tallers flexibles, Illes robotitzades, Just in time, o utilitzant qualsevol requeriment de mercat sobre la producció.

Project Commissioning

La Posta en Marxa és una disciplina en si mateixa i te com a principal objectiu el assoliment de les carregues en sistemes automàtics orientats a la producció, també anomenats Prodúctics.

Com a tals, els sistemes automàtics han d’esser ajustats en les parts, ajustant els llaços ja siguin discrets o proporcionals. Aquest treball es realitza a través dels components en primera instancia i per la sinergia emergent en els llaços superiors quan els primers ja són estables.

En sistemes automàtics de producció, s’entén per afinament a les decisions de cada un dels actors de la vida de l’automatisme. Un afinament implica modificacions funcionals i per tant decisions econòmiques. El moment de la Posta en Marxa, o Commissioning en anglès, és el punt de confluència dels treballs dels diferents actors durant el disseny i creació del bé d’equip. L’automatísta encarregat de la Posta en Marxa és el responsable de la transmissió del coneixement i de les conseqüències de la totalitat dels afinaments.

Jordi