A la imatge:

És un PLC modular de la firma Siemens S7 de la sèrie 300:

D’esquerra a dreta

Font d’Alimentació

CPU, bloc doble

4 blocs de 32 entrades cada un

2 blocs de 32 sortides cada un

Concepte d’Autòmat

Es defineix a un autòmat com a aquell dispositiu que es capaç de generar moviment per si mateix de forma sistèmica. No es tracte de un dispositiu en concret si no que és quelcom que s’urgeix de la col·laboració de diferents dispositius composant un tot, aquest conjunt l’anomenem sistema.

Des de la Teoria General de Sistemes, es diu que les parts poden no descriure la totalitat i que per tant per anàlisi de la part no es pot comprendre la totalitat. Quan hom parla d’autòmats parla de dispositius que tenen la capacitat de moure’s per si mateixos, però cap dels seus component tindrà per si sol aquesta capacitat.

Analitzant el tarannà de l’autòmat es podrà arribar a conclusions en quan a la seva composició. Es pot deduir que una màquina funciona per un programa, però si no veiem el controlador programable no podrem saber a simple vista si es tracte d’un PLC electrònic, d’un grup pneumàtic o d’un simple arbre de lleves.

Podem pensar que un motor elèctric, un cilindre pneumàtic o un grup oli-hidràulic, pel fet de fer la força són els que estan produint el moviment, i així és, però no per ells mateixos.

Concepte de PLC

S’anomenen PLC als ordinadors electrònics, o controladors dit apropiadament, que es munten en els armaris de control de les màquines o instal·lacions, de procés industrial, químic o d’organisme terciaris com estacions de tren o aeroports, etc

Els Programable Logic Controller són components de control d’una instal·lació que es veu compromesa a evolucionar, doncs al llarg de la seva vida es preveu que haurà de patir canvis, ja sigui de correcció o de millora. Al ser programable, vol dir que es podrà canviar el seu esquema de conducta amb operacions molt simples.

Se’n diuen lògics per raons històriques, doncs els primers PLC eren fets amb microcontroladors molt simples, que només podien obeir a instruccions basades en l’Àlgebra Booleana, però posteriorment se’ls va dotar de microprocessadors amb capacitat numèrica que els donaria la capacitat de treballar amb funcions analògiques a partir de instruccions formulades directament amb equacions Matemàtiques.

La forma que tenen aquest aparells ve donada per les connexions a la instal·lació, tenen uns llums que indiquen l’estat de les connexions, si esta encès es que aquella connexió te corrent. Aquesta informació es vital pels mantenidors de les instal·lacions, per això són associats a uns cartells que indiquen una referència dels esquemes elèctrics.

Els Autòmats són programables quan tenen com element de control a un dispositiu que obeeix a instruccions deterministes que poden ésser modificats. Els programadors, o persones que fan els programes, coneixen els principis per els quals es pot dotar d’aquests determinismes al tarannà d’un autòmat. Un dels determinismes més conegut és el principi d’enclavament, on un senyal de control s’auto alimenta a ell mateix i roman actiu indefinidament, fins que quelcom anul·li aquest enclavament. Com es pot veure, aquest principi no és propi ni de l’aparell electrònic de control, ni dels components de la màquina o instal·lació.

Però tampoc és l’únic. Un altre és el principi paramètric, en el qual un estat pot determinar d’altres que estan associats de manera que condicionen diferents comportaments per selecció de paràmetres. Aquest paràmetres poden ésser a l’hora enclavats.

En els darrers anys s’han fet avenços en tècniques de programació i alguns paquets de programació han començat a fer programes directament per als PLC de manera processal, amb la idea d’augmentar la seguretat dels treballs de programació. Per altre banda, cada cop més, les funcions de control es van desplaçant a les pantalles de control muntades a les portes dels armaris. Aquestes són autèntics ordinadors d’altes prestacions que deixen al PLC en la funció de simples transmissor de senyals.

Els Autòmats són els mateixos, però ha canviat la localització dels seus determinismes.

Jordi