Estructura L100

La miniaturització electrònica continuada i la tendència a sortir de normes per la cerca de l’exclusivitat en els dissenys marquistes porta als anys 80, i més intensament als 90, al trencament amb la normativa europea de bastidors Eurorack. Per contra, la recuperació d’equips antics, o sense anar tant lluny el Vintage, torna a despertar interes per la vella guàrdia. Però els nous equips, alliberaments de patents passades, tot i anomenar-se per inèrcia, eurorack, no són ni de prop la norma inicial.

A l’actualitat, pràcticament només queden les especificació de frontals i s’ha abandonat els tiradors. La principal causa es la absència del guiatge de la pcb amb bus-plane de fons. La profunditat del rac, habitualment proper al mig metre ha quedat reduït a una placa de suport dels comandaments, potenciòmetres, pulsateria i una placa de procés. Actualment, gracies als artwork de fàcil accés, l’aficionat al DIY ha aconseguit conjuntar control i procés en la única placa del mòdul. L’altre avens es la incorporació de la impressora laser al mon del DIY, que permet la transferència tèrmica dels artwork on el tòner és el material transferit. Això permet la realització de pcb amb un procés de pocs passos químics i també la elaboració de frontals personalitzats amb components pràcticament d’us domestic.

En aquest article es proposa una estructura alternativa cercant una aproximació a les Smart City. El quart d’Eurorack o Sub-Eurorack
permet optimitzar les dimension de les velles plaques Eurocard per a eurorack. Degut a la reducció de l’espai necessari per a elaborar els circuits amb els components actuals s’aconsegueix un espai útil similar al que s’aconseguia a l’època. L100 és una proposta de bastidor on el propi cablejat d’alimentació forma part de la estructura, reduint costos reals, tot i que es perdin 8cm2 de contacte desionitzat en la connexió de la alimentació.

Un dels límits del PowerBus Monopolar (PBM) és el fet de que les barres només circulen com a parelles, així només és possible alimentar circuits monopolars. L’Alimentació Estructural de circuits en línia te el inconvenient de que ocupa grans àrees per a composicions modulars relativament simples. Un gran avantatge del sistema és Contacte Desionitzat, ja que al entrar en contacte materials iguals no es pot produir oxidació per aquest principi. El sistema també permet dissenyar Plans de Massa coherents entre la barra de negatiu, situada sempre a la barra l’inferior amb els enturats de la pcb. Les Capacitats Paràsites Estructurals queden fàcilment reduïdes per desacoblaments locals en cada pcb. Evitar la inversió de polaritat és un atenció imprescindible.

Un altre dels avantatges del sistema L100 és Estructuració de Projectes. Es pot partir d’una Biblioteca de Circuits ja prèviament dissenyats amb format de cara a tenir un Plan de treball clar i reduït. Es distingiran dos processos, el de la elaboració dels mòduls pcb i el de la composició de la aplicació final, fen clara atenció als dos Punt de confluència de la adquisició de materials i les estratègies de com se’ls ha d’afrontar. També s’ha de tenir en compte que una família estructurada de mòduls pcb no pot ser perfecte i que sempre serà necessari fer alguna placa expres per al bastidor de la aplicació.

Arquitectures L100 tindria dos espais d’utilitat, ocupant el espai d’una unitat de CD-DVD en un bastidor de PC com a perifèria d’aplicació ofimàtica, o ajuntant varies parelles de barres en un bloc en bateria entre dues PCB mara. Una placa de control i una d’alimentació de embarrats. S’anomena bloc-bateria.

El Bloc-bateria és una composició estructural de plaques eurorack i barres de bus de coure de 10x10mm. Les longitud de les barres estaran en funció de les interferències entre els mòduls pcb i les plaques de control i alimentació que les suporten. Els Bastidors per blocs-bateria són recipients que allotgen lliscant el conjunt. De les combinacions possibles amb plaques pcb estandar que es poden trobar al comerç local hi resulten dues coincidències, les de 500cm2 i les de 2000cm2. Les primeres poden estar formades per grups de 160cm2 i les segones per plaques verge de 200cm2.

El Bloc-bateria és així apilable. La intervenció de manteniment al bloc-bateria és molt simple i no requereix guies. Les dues plaques extremes laterals associades als embarrats extrems són preferentment plaques de lliscament. Les plaques d’alimentació requereixen de recollidors de cables o espirals. Un bastidor amb Carrils guia permet associar el bastidor L100 a la L150 multi-norma.

Un altre dels avantatges es la facilitat de disposar d’un sistema ventilació. La convecció natural és molt fàcil d’implantar en apilaments de bloc-bateria iguals. Per altre banda també es possible de fer una ventilació forçada. No obstant s’ha de tenir atenció a  escollir un forma eficaç de ventilació que no entri pols al conjunt. La contra-convecció amb un joc de ventiladors situat al nivell inferior facilita la millor ventilació dels circuits de potencia, normalment situats als nivells inferiors. Un Bloc-bateria de ventilador extractors pot ser un bon sistema de contra-convecció.

Jordi