Aquest és un mòdul experimental, realitzat a partir de l’estudi de la vàlvula russa 1Ж24Б (1J24b en caràcters occidentals) realitzat als tallers Befaco. Es una vàlvula que solia volar en els aparells de radio dels MIG russos però que ara ha passat a mans dels amateurs de l’electroacústica per a fer muntatges molt interessants amb vàlvules. Pot funcionar a 12Vdc i està indicada per a commutació i alta freqüència permetent funcions lògiques amb tensions fins a 120Vdc.

El muntatge proposat es tracte d’un amplificador controlat per tensió (VCA). Amb la intenció de generar sons amb distorsions totalment voluntàries a partir de desplaçar la polarització i la amplitud amb la que ataquem l’entrada de la vàlvula.

Es tracte del primer mòdul modular a Jordi.Autocet. Volia que estigues dedicat a un tema que fes evident l’avantatge de disposar d’aquests mòduls prefabricats per assajar funcions amb components estranys o experimentals. A partir d’aquests mòduls es pot fer un disseny en poques hores, aquest el vaig fer ahir per la tarda (no diré el que he trigat a fer els mòduls que el composen), tenir a punt o no tenir és la diferència.

fto_modulos

Es parteix de tres mòduls prèviament dissenyats i provats:

.-1J24B (la vàlvula amb la seva alimentació a 60Vdc d’ànode i -1.2V de càtode),

.-FilterComp (una col·lecció de circuits complementaris, triats per a la ocasió),

.-AtenuInverter (un conegut circuit de Befaco en versió “alone”),

es poden connectar aquest circuit per a experimentar amb aquesta vàlvula i produir distorsió amònica molt interessant.

blockdiagramDescripció: La proposta és construir el control CV (control per tensió) amb dues resistències de 100K ohms externes als mòduls, sumant aquest senyal exterior amb el circuit DRIVE del mòdul FilterComp, que és un potenciòmetre que ja incorpora la serva resistència de 100K internament. Així ataquen a la vàlvula per la reixa supressora (G3), per la que passa el so procedent de l’amplificador de FilterComp. La sortida la farem per l’ànode cap el circuit LIM que limita l’excés de voltatge del circuit de la vàlvula. Amb aquesta configuració s’aconsegueix millors excursions de senyal. Un fet insòlit ja que aquesta reixa va normalment connectada a massa amb la finalitat de suprimir els efectes de desgast prematur de la mateixa. Habitualment el control es fa per la reixa pantalla G2 però degut a la major distancia amb l’ànode no te tanta capacitat de regulació com la supressora. Amb d’altres vàlvules pèntode això no es pot fer, doncs la supressora és connectada internament al càtode per atrapar els electrons que poden quedar flotant al voltant de l’ànode pel rebot de partícules. La supressora evita aquest núvol prolongant la vida de la vàlvula, res gens preocupant per a l’experimentació en laboratori electrònic.

valvula

Tot i la aparatositat de cables fora de mòduls, el cablejat amb fil rígid queda força estable si es passa pels forats les vies de bus no muntades com es veu a la fotografia. Es fa evident que el mòdul AtenuInverter necessita un connector amb les alimentacions disponibles per les modificacions que siguin necessàries (+12V, GND, -12V), doncs són molt útils. Ho tindrem en compte per propers models.

El document del projecte estarà penjat en breu (podeu descarregar aquí), en ell hi ha els fitxers per a l’autokit, esquemes i màscara de PCB en pdf.

Hi ha en el document fins a 4 versions d’utilització de la vàlvula, una d’elles és el ValvOTA, un projecte que tenim pendent amb Befaco. Estan per acabar com a mòduls monoplaca, però complerts des del sistema de mòduls modulars, que són molt útils pels que ens agrada experimentar.

Ànim,
Jordi