La diferència entre una empresa i un centre de producció està en els objectius. La primera pretén arribar al producte, per contra, la segona omple el mercat de productes als quals ja s’hi ha arribat. En una visió comptable la primera engreixa el “deu” i l’altre el “haver”.

Un centre de negocis és una idea complexa que pot assumir ambdues formes anteriors, saber on invertir els diners empodera la fase de capitalització, amb la tendència a prioritzar el diner per el diner. Aquesta motivació fa pujar la aposta per les investigacions de mercat basades en Big-Data i els mitjans per a fer captura de dades, mailings, xarxes socials, mineria de dades (data mining), bots de cribratge (screening), que són com més hi va més atractius a una utilització pretesament desacomplexada.

Aquests instruments de captura són els que estan portant l’aprenentatge profund (deep learning) a ser el centre d’atenció mediàtic present. Com va passar amb la telefonia mòbil i les escoltes telefòniques, el Big-Data és el client que paga la recerca en eines que automatitzen la localització de la informació en el paller. S’ha passat dels telèfons fixes com a únic identificador de la família dels 60 als 90, al telèfon mòbil identificador uni-personal, fins a esdevenir un DNI inequívoc jurídicament acceptat. També la societat va reaccionant al canvi d’identificador i les reaccions van apareixent arreu.

La concurrència és la forma natural d’equilibrar ambdues formes empresarials sense que els diners sigui l’únic objectiu. Una plaça de mercar física o virtual és un espai on neixen idees per a l’exploració de nous productes i on s’estableixen les necessitats en funció de la demanda real.

No hi ha empresa del producte sense mercat concurrent com tampoc hi ha mercat sense productes concurrents. La demanda frustrada d’ahir és la recerca per al mercat de demà. L’única cosa que pot estar fent l’aprenentatge profund és preparar el mercat, però a hores d’ara encara no té cap producte identitari en si mateix.

En un escenari de concurrència, el deep learnig pot evolucionar de dues maneres:

1- Inscrivint “deep learning” en els mòbils i les tauletes actuals en forma de noves aplicacions interactives, amb la limitació dels equipaments de memòria actuals. Aquest és el primer camp de concurrència sense que hi hagi d’haver un envaïment de la intimitat i on sigui possible estalviar alguna incomoditat quotidiana.

2- Per altra banda pot evolucionar per la via de nous productes, dotats de capacitats neuro-memorístiques molt més avançades i per tant com més hi anirà més serà un producte diferenciat de la “Smart-Fonia” mòbil, afegint a l’esdeveniment del 5G una IA local individual estesa, articulada a través d’una nova capa OSI situada per sobre de la Aplicació, del “wearable” al núvol.

Què en pot sorgir de l’aprenentatge profund?

L’aprenentatge profund té la mateixa malaltia que la diferència entre l’empresa i el centre de producció. Un cop assolit l’aprenentatge la utilització massificada del producte pot derivar a la voluntat de l’individu i de la societat. Aquesta nova capa OSI haurà de filtrar, com de costum, útil de brossa.

La capa superior del model per a la intel·ligència artificial vindria de la mà de la concurrència, de mercat identitari, que hauria d’apropar a compartir beneficis socials a canvi d’esforços personals sense que el contracte hagi de ser un paper signat.