El paradigma dels bytes

Quan el jove Gordon Bell va entrar a treballar als tallers de DEC (Digital Equipment Corporation) a 1960, aquell any, ja s’havia construït el primer computador de 64 bits de manera experimental. Estava en discussió la prevalença del model de 6 bits per byte sobre el nou paradigma dels 8 bits per byte. L’Enginyer Matemàtic va iniciar la seva carrera professional col·laborant amb Enginyers Electrònics assumint el present i caminant cap a futurs plantejaments basats en les matemàtiques. La seva participació en el PDP-6 el portaria a liderar projectes assolint l’èxit amb el PDP-10, màquina de 36 bits introduïda a 1966 encara amb el model dels 6 bits per byte. Amb aquesta màquina els de DEC van omplir universitats i empreses estatals com qui ven “bombilles”.

L’enigma de la màquina de 16 bits

Gordon Bell va decidir, després del seu èxit, d’impartir classes de Teoria de la Computació a la Universitat Carnegie Mellon  sense deslligar-se totalment de DEC. En la Universitat estant es vengueren nous PDP-11 de 16 bits, ja en el nou paradigma, finançats des del DoD, en un clima de bones perspectives de projecció de la Corporació. Però al començar la dècada dels 70 Gordon va haver de tornar a DEC. En Ken Olsen, President de DEC, estirava d’ell “m’és igual si no et veig en tot l’any, però tu estigues aquí”. Els nous computadors venuts a la Carnegie a 1975 eren material electrònic igualment basat en el PDP-11 però la seva intenció era un misteri amb l’excusa de ser experimentals. Unix i Unibus seran dos mons on la informació estarà reservada a uns pocs. Pot ser interessant de recordar que Linux no apareix fins al 91.

Virtualització del mapa de memòria i els 32 bits.

El mateix Gordon Bell explica que va formar equip amb uns 25 enginyers, dels quals, només es reunia amb 7 d’ells i aquests es reunirien posteriorment amb els altres. Al 1977 l’equip de Bell va llençar el PDP-11 VAX, primera màquina de 32 bits amb virtualització del mapa de memòria, de fet, quasi al mateix temps que el computador experimental cm* de la Universitat, una màquina basada en 10 unitats modulars de 8 bits formant un únic mapa de memòria, tot una premonició a les xarxes computacionals. Tots ells estan comentats en el mateix llibre de DEC en el que Gordon Bell és coautor.

Inici de la màquina domèstica.

A 1975, un Enginyer de Balística es decideix a entrar al negoci del computador domèstic en kits a partir dels competitius microprocessadors de Intel. Eduard Roberts es veurà desbordat amb varis milers de comandes del seu kit. A la carrera s’hi posarà Bill Millar. Els de l’Altair i els de l’IMSAI, respectivament, entraran en tal despropòsit de desqualificacions públiques que eclipsarà la floració d’altre mena de sistema competidor durant els primers anys a nivell de computador de garatge. Totes elles són màquines de 8 bits amb greus dificultats per a processar amb agilitat degut a la interferència de la cadena de codi en el mateix canal que les dades.

Els software, i tercers a la carrera.

Paul Allen i Bill Gates funden Microsoft aquell any 1975 a partir d’un BASIC, sintetitzat a un PDP-10 d’una universitat, que oferiran a Roberts per a convertir-se en aliats de l’Altair. En lloc de millorar la seva màquina, la teoria de la conspiració inunda la ment dels de l’Altair, etziben que l’IMSAI és una rèplica del seu i que els distribuïdors l’han d’abandonar. Però els distribuïdors faran ben al contrari, l’IMSAI te més bona presència amb millors qualitats que l’Altair, i molts d’ells no només s’apartaran de Roberts, endemés permetran a Millar muntar franquícia amb el nom de COMPUTERLAND. Aquests darrers correrien sota CP/M de Digital Research, inicialment anomenada “La Intergalàctica Digital Research” de Gary Kildall.

La Fira de totes les Fires.

Quan es llegeixen els comentaris actuals sobre la primera West Coast Computer Faire de 1977 al Brooks Auditorium de San Francisco, Califòrnia, sembla que la Teoria de la Computació Moderna comenci allà. Uns, presenten als Steve de la poma com el triomf de la modernitat. Els altres, la marca del micro tou, aniran sempre a remolc de la poma, com si no hi hagés d’altres possibilitats. En canvi l’article de David H. Ahl ofereix una visió amb una oferta molt variada de la fira. A partir de 1977 també, comença la normalització del bus en el que està basat el duet de l’Altair i l’IMSAI, cal tenir en compte que només han passat dos anys, en un intent de reparar les desavinences també tecnològiques en la màquina. La carrera de la IEEE696 els portarà a l’any 1983 a la seva publicació, just un any abans de la declaració del Model OSI. Aquest nou canvi de paradigma durà l’estàndard del bus S-100 a la seva finalització a l’any 1994. A la fi només l’acomplirà, i parcialment, la marca Cromemco creadora del terme “Standard 100”.

La virtualització com a nova Teoria de la Computació.

Gordon Bell ja sap a 1977 que el VAX els durarà pocs anys, així ho explica en les entrevistes. La màquina RISC (Reduced Instruction Set Computer) és, a la llarga, una millor solució, més matemàtica i menys electrònica, que es sustenta gràcies a la molt alta velocitat a la que pot treballar un processador extremadament optimitzat. DEC farà intents prematurs sense èxit en processadors RISC que els portarà a haver de fer equilibris. DEC obra litigi per plagi contra Intel per la incursió amb el seu RISC però els de DEC acaben venent la patent a Intel. Sembla, doncs, que la caiguda del gegant de Maynard es precipita en un forçat repartiment de les darreres joies de DEC entre altres companyies dels Estats Units. El propi Gordon Bell acaba sent un “Elefant blanc” de Microsoft. A l’entrevista, Bell no descuida ni un sol elogi als seus protectors.

El futur de la Teoria de la Computació (una visió paradigmàtica).

En una nau espacial tripulada, un indicador de la consola virtual d’instruments indica la posició física en unitats (Km), és a dir, kilòmetre a kilòmetre, en tres coordinades X, Y, Z. L’abast d’aquest indicador és de la galàxia sencera sobradament. Si la nostra galàxia te una longitud d’extrem a extrem de 100.000 anys llum (actualment es diu que és de 240.000), tenint en compte que un any llum són 9,4605284 x 10 elevat a la 12ª potència de kilòmetres, és a dir 9,460.528.400.000 Km, quasi deu bilions de kilòmetres, al multiplicar per els 100.000 anys llum dona aproximadament 1 trilió de kilòmetres lineals. Si la resolució del comptatge de l’instrument del panel és de 64 bits aquest pot abastar 18.446.744.073.709.551.616 kilòmetres (18 trilions), unes 19,5 galàxies de 100 mil anys llum una rere l’altra.

Si volem anar més enllà potser haurem de canviar de paradigma, on, de fet, ja es produeixen calculadors associats per a càlcul en coma flotant de 128 bits en els processadors actuals de 64 bits.

De la mateixa manera que els processador construïts amb circuits TTL són fonamentalment de 4 bits i el seu paradigma és la automatització del càlcul en la forma de la Calculadora (1), que els 8 bits és l’automatització de la calculadora en la forma de la màquina de còmput o Computador (2), que els 16 bits són la virtualització dels nombres en conceptes ordenables en les bases de dades relacionals en l’Ordinador (3) i els 32 bits són l’automatització de les bases de dades en els programes d’aplicació a les Estacions de Treball (4), què ens automatitzaran els 64 bits en aquest cinquè paradigma encara per completar?