Aquesta és una carta CPU de format S100, utilitza un connector de 100 contactes a través del qual es comunica amb d’altres circuits per formar un sistema Computador.

Aquests “Computadors” sorgeixen als anys 70 amb la idea de composar sistemes multiprocessadors per a us personal a partir de components electrònics convencionals. Els enginyers de l’època associaven diferents microprocessadors (8080, Z80, 6502) no només per accelerar la velocitat de càlcul, també per controlar tasques perifèriques que d’altres processadors realitzarien en paral·lel.

Però, que hi fa un processador dels 90 en una carta d’aquest format?

S100Computers és una iniciativa amateur que produeix cartes electròniques modernitzades, exclusivament per aquest format. L’objectiu no és comercial. Els seus dissenyadors, fonamentalment contemporanis, complementen la recuperació d’aquesta tecnologia amb el seu desenvolupament continuat, pacient, sense data d’entrega, com si la obsolescència no fos prou motiu per abandonar.

Les “bare boards” són cartes buides que s’envien per carta. El destinatari sol ser un altre afeccionat que a partir d’esquemes compra i solda els seus propis components al circuit. La malla d’usuaris d’aquesta modalitat està en creixement.

La present carta està construïda amb components reutilitzats en un 30% extrets de vells d’ordinadors en el traster. Es tracte d’un processador d’Intel del tipus 486 que du integrat el coprocessador matemàtic. La precisió de càlcul és de 32bit i pot arribar a direccionar 4 GigaBytes (bilions de cel·les) de memòria RAM a través dels dos connectors OTT (On The Top).

El bus S100, per contra, te una resolució màxima de 16 bits, que va ser ja una modernització, realment és de 8 bits d’entrada i 8 de sortida. Aquesta desproporció obliga a disposar d’un circuit matricial bidireccional 32-16-8, per a adaptar els diferents format de dades que suporta el processador. Aquesta matriu és gestionada per un circuit lògic auxiliar CPLD.

Habitualment aquest és un Mestre Temporal del bus, és a dir, rep l’ordre de posta en marxa a través del Mestre Permanent. En aquest cas és la primera i única peça de la col·lecció en funcionament. La seva condició impedeix el seu arranc, raó per la qual s’ha hagut d’analitzar i modificar el codi del circuit lògic auxiliar. Actualment permet posar el sistema en mode “Alone”.

Jordi.Autocet