L’Autor del llibre de la portada, al menys d’un d’ells, és el Dr Enginyer Industrial José María Angulo Usategui. D’aquest autor, professor a la Universitat de Deusto, en venia seguint tot una saga de llibres que em fa afirmar que era un treball d’actualitat a 1988, i en bona mesura un referent. Segons el llibre, aquesta seria una llista dels busos més importants del moment.

1.- UNIBUS (Digital Equipment, PDP-11 y VAX-11)
2.- MULTIBUS (Intel)
3.- IEEE Standard 488 (Hewlett Packard)
4.- S100 ó IEEE Standard 696
5.- PLURIBUS
6.- FUTUREBUS ó IEEE Standard 896
7.- FASTBUS ó IEEE Standard 960
8.- VME o IEEE P1014
9.- VERSABUS o IEEE P970
10.- STE BUS o IEEE P1000/Dr
11.- BACKPLANE BUS o IEEE P896/D6-2

Més enllà de la didàctica acostumada dels Deusto, hi ha un extens apèndix anomenat “Cuarta Parte, Ejemplos de Sistemas Multiprocesadores” el qual parla d’uns computadors de la Universitat Carnegie-Mellon destinats a la recerca. Són els C.mmp, C.vmp i Cm*.

El problema va ser que la informació sobre aquest computadors era molt inconnexa i difícil d’accedir a la bibliografia a la època. Tot i que es menciona algun cas com el Medusa, un dels sistemes operatius del Cm*, la majoria d’entrades no guarden una relació gaire directe amb la Universitat Carnegie-Mellon. Tampoc l’autor els explica amb gaire precisió havent d’atenir-se a que fer una exposició més precisa hauria sortit de l’abast del llibre.

Una bona font al respecte:

COMPUTER ENGINEERING, A DEC wiew of hardware systems design, de C. Gordon Bell, J. Craig Mudge i John E. McNamara, Editorial Digital Press amb Copyright de 1978 per Digital Equipment Corporation amb logotip de DIGITAL, i per tant entenc que era una editorial directament vinculada a la marca.

Si es vol anar directament a la qüestió cal anar al capítol 16, The Evolution of the PDP-11 que comença a la pàgina 379. A la 393 us trobareu amb la entrada PDP-11 Based Multiprocessor: Carnegie-Mellon University Research Computer i tot seguit us trobareu amb C.mmp i el seu diagrama a la volta de la pàgina següent.  No gaire més lluny C.vmp quasi a tocar amb Cm*, doncs no és d’estranyar ja que són projectes que s’inicien al mateix any i són explicats amb molt poc detall en quan a circuits electrònics. Mencionar també, que abans d’acabar el capítol us trobareu amb una menció al VAX-11. Cita: “Enlarging the virtual address space of an architecture has far more implication than enlarging the physical address space”.

Digital Equipment Corporation (DEC)

A l’Any 57 Ken Olsen i Harlan Anderson funden DEC. La filosofia de producte és el Processador de Dades Programable o PDP, defugint de la idea cara de Computador, guanyant imatge i la categoria de Mini-Computador.

Gordon Bell, que s’incorpora a la companyia l’any 60 (any del primer computador de 64 bits a una universitat), aportarà solucions innovadores accelerant el rendiment del PDP-6 amb el concepte de “màquina de temps compartit”. El DEC-system-10, o PDP-10 és una estructura de fins a 48 armaris amb processament de dades de 36 bits. Es tracte d’una arquitectura complexe amb memòria de doble port, entre d’altres busos complexes, però soluciona el problema i la maquina es ven amb èxit.

El naixement del PDP-11 a inicis dels 70 emprèn un camí diferent, més economia a base i més simplicitat arquitectònica. La primera simplificació fonamental és l’UniBUS, o bus únic per a tot el nucli processador. Endemés és de 16 bits d’amplada de dades, amb un rendiment encara més baix que el germà anterior ja que el bus és un coll d’ampolla, però el preu és molt més atractiu. Llegint entrevistes a Gordon Bell, on explica els seus diàlegs amb el president de la companyia, es pot pensar que es pretenia un apropament a la col·laboració Universitat – Empresa amb aquesta filosofia de producte. D’aquest apropament a la universitat es coneixent els següents projectes:

C.mmp és un PDP-11/40 entregat a la Carnegie-Mellon el 1972 de 48 targetes processadores de 16 bits d’amplada de dades. El nombre de processadors en màxim rendiment amb pàgina de codi compartida serà de 3. Més enllà la màquina va, fins i tot més lenta. El seu sistema operatiu serà el Hydra. Es troben moltes entrades a internet amb aquestes dades.

C.vmp és un assaig sobre un rack de 4 targetes UniBUS amb processadors LSI-11 de 8 bits de dades, de 4 connectors, mida de placa externa del bloc lògic, però sense intensió de formar part de cap nucli. Es tracte d’un sistema de tres processadors entregat l’any 1975 a la Universitat, que comparteixen codi amb detecció de error per votació (Voted Computer). És a dir, si el resultat no és igual en tots tres casos s’adopta el resultat de la majoria. Ni tan sols tindrà sistema operatiu, només són proves de laboratori.

Cm* és un projecte sense concretar objectius inicials, també amb processadors LSI-11 de 8 bits, de fet es diu que és un banc de proves. Iniciat el mateix any que el Voted Computer te com a “Contract or Grant number” el F33615-78-C-1551.

Report Number- CMU-CS-80-131

Title- THE Cm* MULTIPROCESSOR PROJECT: A RESEARCH REVIEW

Performing Organizatin name and address- Carnegie-Mellon University, Department of Computer Science, Pittsburgh, Pennsylvania 15213

Performing Organization name and address- Defense Advanced Research Projects Agency, 1400 Wilson Blvd, Arlington, Virginia

Monitoring Agency name and address- Air Force Office of Scientific Research (NM) Bolling AFB, DC 20332

Aproved for public release; distribution unlimited.

No serà fins a 1977 que no hi haurà una col·lecció de 10 processadors “mòdul” (referits als LSI-11) que compartint pàgina de codi tinguin un rendiment proporcional proper al nombre d’unitats utilitzant tècniques de commutació de paquets de codi.

L’èxit del Cm* és que a 1980 estarà compost per 50 mòduls i a ple rendiment, és a dir, que s’hauria pogut posar més. Els sistemes operatius dissenyats per aquesta estructura seran el StarOS i el Medusa. El codi incloura directives que permeten sol·licitar una pagina de memòria a través de cinc KMAP’s units en anella a cada 10 dels 50 membres. No es considera una xarxa, doncs el mapa de memòria és continu i per tant un únic computador. És com si la part alta del mapa de cada LSI-11 fos una zona d’adreçament virtualitzada on hi pots fer aparèixer la pàgina de codi que vulguis abans de fer-la servir.

Un computador econòmic d’altes prestacions que no surt a mercat

Cm* utilitza directives que fan crida a la pàgina de codi, com si d’un “hiperlink” es tractés. Endemés, el gestor de tràfic, anomenat “KMAP”, és l’encarregat de la gestió i transferència de missatgeria per tècnica de commutació de paquets, com si fos un “ruter”. La pàgina de codi ja no es va a buscar a la memòria, cara i ubicada en un únic punt en els grans sistemes, està distribuïda pels components dels sistema i és replicada a conveniència.

Si les dades no fallen, Gordon Bell impartia Ciència de la Computació a la Carnegie-Mellon a partir de 1966, després de l’èxit del PDP-10. Als voltants de 1972 ha de tornar a DEC. No es disposa de dades del per què d’aquest canvi. En una conversa amb Olsen aquest l’hi diu: “m’és igual si no et veig en tot l’any, però tu estigues aquí” referint-se a la seu de DEC a Maynard, Boston, Massachusetts. Casualitats: Per internet es troben comentaris de que en algun moment apareix un PDP-11 a la URSS. Res que des d’aquí es pugui donar per cert.

Un computador industrial que sí surt a mercat

Gordon Bell es posa a treballar a DEC sense que de fet es parin els projectes de recerca amb la Universitat, en el llibre demostra que en sap del que passa a la Carnegie-Mellon. Forma un equip de vint-i-cinc enginyers a Maynard, dels quals només sis són a claustre amb ell. De tot plagat en surt un llibre de prop de 600 pàgines, el mencionat.

Quan estan a punt de treure el nou concepte de PDP-11 comenta “la cita” que te més implicacions ampliar la memòria virtual que l’espai físic d’adressament. Aquestes implicacions també augmentaran el rendiment al compartir pàgina de codi per una via independent amb “catxé” gestionat sota un buffer traductor d’adreçament TB. Aquest nou sistema computador s’anomenarà d’adreçament virtual estès (Virtual Address eXtended) o VAX-11 que incorporarà el coll d’ampolla de l’UniBus només a efectes de compatibilitat en un trencar marginal.

L’estratega també comenta a les entrevistes que ja veien a venir les arquitectures RISC i que, per tant, el VAX va ser un plantejament a terminis no gaire llargs.

Coses que succeeixen a 1977

A 1977 sorgeix la primera fira de la computació de la costa oest oberta al gran públic.

Fira en la qual Apple presenta el Apple II

El VAX-11 és presentat al mercat industrial.

Es presenta el primer resultat amb èxit del Cm* a la Carnegie-Mellon.

S’inicia la redacció de l’estàndard IEEE696 amb George Morrow al capdavant.

Cal tenir en compte que aquest estudi no s’ha acabat.

Només s’ha explorat una branca de l’arbre dels computadors.

La de DEC.