Cal avisar des d’un principi que la peça de la foto no és del Museu de Terrassa si no de la meva col·lecció particular d’antiguitats en qüestions digitals. Excusar-me també pel fet de no haver pogut resistir de disseccionar una de les cel·les de nuclis de ferrita de memòria, malgrat tot, crec que estava en el meu dret. Comprendreu també que respecti l’acord amb el Museu, motiu d’aquest comentari, de no divulgar les fotos que hi vaig fer.

El mNACTEC (Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica) ubicat a la Rambla d’Egara, que ocupa les velles instal·lacions de l’antic vapor tèxtil llaner d’estil modernista de Terrassa, ofereix com a exposició permanent “L’Enigma de l’ordinador”, un passeig històric detallat de tot allò el que us pugui suggereix el seu títol.

A primera vista pot semblar que no hi ha per tant, però he de dir que el terme Enigma no és pas gens exagerat si hi saps estar atent als detall. La motivació per a aquesta visita era una suposició que vaig fer a primeres i que ja esperava que no me’n sortiria fàcilment, es tractava de fotografiar algun sistema computador antic dels anomenats S100 en el suposat que hi hagues algun exemplar en el Museu. Aquí va començar el meu problema, doncs no hi havia cap. Per que?

Només arribar vaig demanar posar-me en contacte amb un expert de l’exposició, no solament per demanar permís per fer fotografies, endemés per a contrastar aspectes de localització històrica del sistema, molt necessitat com estava per les poques informacions que disposava aleshores.

Només entrar al recinte ja em vaig adonar que tindria més d’un motiu per tornar-hi, per l’automobilística sobretot, i una certa decepció quan vaig veure que la exposició no era més que una part de l’enorme recinte industrial, doncs em restava possibilitats de fer la troballa. Potser semblava menor en aparença des de lluny però no pas petita quan hi ets a tocar. L’àrea de l’exposició queda delimitada per mampares dedicades amb motius de les peces exposades, fetes de lona espessa, probablement d’impressió digital, que permeten ambientar la situació històrica del moment.

Potser sense ser just, definiria tres grans àmbits dintre de l’exposició: Les Calculadores, tractades des de l’àbac fins a les màquines de càlcul manual més sofisticades abans d’entrar al concepte que em motivava. El Computador seria el segon àmbit tal com jo l’anomeno, amb un enorme mural de l’arbre històric de la seva evolució al seu inici, amb la figura de John Von Neumann com a anfitrió, potser discutible, però encertadament espectacular per a marcar un llindar històric, i que també és atribuït a Alan Turing per altres estudiosos. I tercer finalment l’àmbit de l’ordinador com el coneixem a l’actualitat, que em va fer qüestionar si realment coneixia prou la seva historia i si tenia un terme prou ampli per emmarcar la totalitat de l’exposició.

He d’agrair al Museu de haver disposat d’un expert de l’exposició per a contrastar amb ell els aspectes de la meva cerca i com podria assolir els meus objectius. Amb ell varem extreure les conclusions que també exposo.

On aniria ubicat un Computador S100 en el curs de la exposició:

Certament no seria fàcil definir una ubicació exacte, doncs si bé s’anomenen habitualment Computadors S100, i per tant estarien ubicats al la zona final del segon àmbit, segons els meus criteris, també caldria entendre que els seus constructors són alhora precursors de l’ordinador modern, amb figures com Bill Gates o Steve Jobs, i precisament aquests tenen el seu reconeixement ubicat ja dintre del tercer àmbit.

L’altre motiu per a no trobar Computadors S100 al Museu quedava clar, l’exposició estava muntada precisament amb màquines de còmput de sectors industrials com Bancs o Industries amb prou volum de negoci per a poder assumir-los, no pas amateurs, tot i haver una bona representació de màquines domèstiques, com diversos Comodore i un Spectrum amb el seu cassette de cinta magnètica i un televisor portàtil dignes de la realitat de l’època, entre moltes altres màquines, i que necessàriament havien sigut funcionals i operatives a Catalunya.

Efectivament, l’any 1975 Bill Gates funda Microsoft, amb el seu primer BASIC com a producte per aplicar a l’Altair 8800, una primera màquina amb un Intel 8080 que es vendria dintre dels Estats Units en la forma de kits i a milers. Això ens situa exactament un any abans de la menció en un mural del Museu al Apple 1 de Steve Wozniak, quan al 1976 amb Steve Jobs funden Apple i s’inicia la venda de kits de la seva màquina. Aquest mural diu textualment, “Els precursors: uns freaks en un garatge.” i continua “Els microordinador apareixen inicialment com a joguines sense valor industrial …”, per tant, el Museu podria haver tingut aquest tipus de computadors.

Entenent la meva decepció el Museu se’m va oferir a continuar la cerca en el fons dels seus dipòsits, amb una lectura molt més amplia del catàleg general al qual vaig poder accedir amb permisos especials i que només és una part de la totalitat del material de la institució. Val a dir que tampoc em va servir, és una cerca encara activa, però vaig trobar una màquina també estudiada pels seguidors de l’estàndard S100, i fins i tot simulada en els propis bancs de proves vintage pel seguidors i amateurs d’aquest bus. Aquesta troballa portaria cua i és motiu per un altre article. No solament per a trobar els veritables orígens del Bus S100 o IEEE696 de 1983, endemés per a poder fer les següents afirmacions:

Que als Estats Units, i durant els anys 70, ja s’utilitzava el terme “Computador” a nivell amateur, quan en el mateixos sectors populars, a Europa, difícilment arribaven a poder adquirir un d’aquells kits pioners i no es coneixien si no era a través de publicacions en revistes i evidentment en llegua anglesa, augmentant la dificultat. El terme “Ordinador” s’ha assumit en el llenguatge col·loquial, a casa nostra, per força de la influencia de l’entorn industrial celant la idea fonamental de l’Enigma de la exposició, doncs l’ordinador no és més que una màquina de calcular automatitzada o màquina de còmput també anomenada Computador en essència.

Si d’alguna manera us agraden els enigmes us asseguro que al mNACTEC no us faltaran motius per a fer troballes engrescadores, doncs en les matèries de la Ciència i la Tècnica el Museu n’és ple i sempre hi ha espai, entre peça i peça, on podeu fer el vostre Descobriment.

Amb el desig de que ho gaudiu!

Jordi Breu